Comentari del poema "XXIII" d'Ausiàs March

Lleixant a part l'estil dels trobadors

qui, per escalf, traspassen veritat

e sostraent mon voler afectat

perquè no em torb, diré el que trob en vós.

Tot mon parlar als qui no us hauran vista 

res no valrà, car fe no hi donaran,

e los veents que dins vós no veuran

en creure a mi llur arma serà trista.

L'ull de l'hom pec no ha tan forca vista

que vostre cos no jutge per gentil;

no el coneix tal com lo qui és subtil:

hoc, la color, mas no sap de la llista.

Quant és del cos, menys de participar

ab l'esperit, coneix bé lo grosser:

vostra color i el tall pot bé saber,

mas ja del gest no porà bé parlar.

Tots som grossers en poder explicar

ço que mereix un bell cos e honest:

jóvens gentils, bons sabents, l'han request

e, famejants, los cové endurar.

Lo vostre seny fa ço que altre no basta,

que sap regir la molta subtilea.

En fer tot bé s'adorm en vós perea;

verge no sou perquè Déu ne volc casta.

Sol per a vós bastà la bona pasta

que Déu retenc per fer singulars dones.

Fetes n'ha assats molt sàvies e bones,

mas compliment dona Teresa de tasta,

havent en si tan gran coneixement

que res no el fall que tota no es conega:

a l'hom devot sa bellesa encega;

past d'entenents és son enteniment.

Venecians no han lo regiment

tan pacífic com vostre seny regeix

subtilitats que l'entendre us nodreix

e del cos bell sens colpa el moviment.

Tan gran delit tot hom entenent ha

e ocupat se troba en vós entendre

que lo desig del cos no es pot estendre

a lleig voler, ans com a mort està.

Llir entre cards, lo meu poder no fa

tant que pogués fer corona invisible;

meriu-la vós, car la qui és visible

no es deu posar lla on miracle està.

Aquest poema consta d'una estructura de 4 cobles i 3 quartets. Està format per versos decasíl·labs i la seva rima és consonant, per tant l'esquema mètric d'aquest poema seria: 10A 10B 10B 10A 10C 10D 10D 10C, i als quartets de 10A 10B 10B 10A.

El sentit dels quatre primers versos és l'èmfasi que fa Ausiàs March en diferenciar la seva poesia de la trobadoresca (que era la que hi havia fins aleshores).

L'objectiu del poema és el d'exaltar a una dona del qual sembla enamorat. Aquesta dona es diu Teresa i March expressa la seva opinió sobre ella en alguns versos com ara del 9 al 10 on diu: "L'ull de l'hom pec no ha tan fosca vista / que vostre cos no jutge per gentil", i intenta dir que fins hi tot el més curt dels homes pot arribar a apreciar la seva gran bellesa.

Les qualitats físiques que destaca de la seva estimada les podem trobar als versos 10 "que vostre cos no jutge per gentil", 15 "vostra color i el tall pot bé saber", 18 "ço que mereix un bell cos e honest", 31 "a l'hom devot sa bellesa encega", 36 "e del cos bell sens copla el moviment". D'altra banda, les qualitats morals que el poeta destaca de la dama es poden trobar als versos 13 i 14 "Quant és del cos, menys de participar / ab l'esperit, coneix bé lo grosser", 16 "mas jas del gest no porà bé parlar", 21 i 22 "Lo vostre seny fa ço que altre no basta / que sap regir la molta subtilea", 29 i 30 "havent en si tan gran coneixement / que res no el fall que tota no es conega", 32 "past d'entenents és son enteniment" 34 i 35 "tan pacífic com vostre seny regeix / subtilitats que l'entendre us nodreix".

Crec que la poesia d'Ausiàs March és més personal ja que no només es basa en l'ideal de dona perfecta, dama angelicata, sinó que va més enllà i ens descriu a una dona i la seva manera de ser i de fer, i personalment crec que transmet molt més el poder admirar les qualitats físiques i alhora morals d'una persona que no pas quedar-se només amb l'aparença d'aquesta.

Com un altre dia de desemble però amb un altre color

Aquell dia de desembre, com cada any, va mirar el bitllet de la Grossa de Nadal. Era un dia fred i el carrer estava desert. La Maria va estar una estona més mirant el seu bitllet, el qual acabava de comprar, i no deixava de pensar en tot el que podria fer si li toqués la loteria aquell any.

Ja era fosc quan la Maria va decidir tornar a casa. Les llums del carrer il·luminaven una petita part dels milers de carrerons de la ciutat, però la Maria preferia no passar per sota la il·luminació que es creava. Un cop a casa es va posar el pijama i se'n va anar a dormir. Al dia següent va sortir al carrer a passejar; va anar a aquell parc que tant li agradava i al qual sempre anava quan necessitava pensar. Feia molt bon dia; el sol brillava a dalt del cel i la gent feia un tomb tranquil·la per aquell magnífic parc. La Maria va decidir seure en un dels bancs que quedaven a l'ombra d'aquells majestuosos arbres ara sense fulles a causa del fred. Va estar pensant en lo feliç que seria la seva vida si li toqués la loteria, però aquell any tampoc jugaria la sort al seu costat. Abatuda pels seus pensaments negatius, va decidir tornar a casa, però de camí es va topar amb una cosa molt singular (o més ben dit, amb algú molt singular).

El pobre noi amb el que acabava de xocar pel carrer es deia Alex, i era de la seva edat. Van mantenir una conversa molt fluida i interessant, i al final la Maria es va decidir i va convidar a l'Alex a passar la tarda a casa seva. Al final, la nostra protagonista va arribar a la conclusió que, per molt que no et toqui la loteria hi ha altres coses que, potser són més petites, però que et poden fer molt feliç, i que en companyia de l'Alex tot semblava millor, tot tenia un altre color.

Amb els ulls verds

Com tots molt bé sabem avui dia el whatsapp s'usa per quasi tot. Aquesta aplicació és una eina de treball molt útil, però el problema comença quan els usuaris ens creem una dependència sobre aquesta aplicació. Ens podem adonar fins a quin punt les nostres vides depenen d'aquesta aplicació només anant pel carrer i observant la de gent que està amb el mòbil, o pensar en el nombre de vegades que nosaltres mateixos fem servir-la, o bé intentar imaginar-nos què faríem tot un dia sense aquesta aplicació.

Per aquest problema o addicció, podríem plantejar tres possibles solucions. La primera seria consultar el mòbil el menys possible; només usar-lo en cas d'emergència o de dubte sobre alguna cosa important com ara un treball. La segona possible solució seria deixar el mòbil en silenci i fer altres coses com ara llegir un llibre, fer els deures o mirar una pel·lícula. Per acabar, la tercera solució podria consistir a establir un horari d'ús diari d'aquesta aplicació.

En conclusió hauríem de posar en pràctica alguna de les solucions plantejades anteriorment, ja que dependre del whatsapp no és gens bo i ens limita a vegades a l'hora de socialitzar o s'interposa en les nostres tasques obligatòries.

La Castanyada i el Halloween: la perfecta protecció per als supersticiosos.

Halloween i la Castanyada sempre han estat festes que originàriament servien per a recordar i homenatjar als difunts. Amb el pas del temps s'ha anat oblidant el principal objectiu d'aquestes festes, i avui dia les celebrem simplement per costum.

Crec que aquestes festes es van crear arran d'una por desmesurada cap els esperits dels morts. Per aquesta raó, els vius van decidir recordar als morts i celebrar un dia on se'ls hi atribuís un paper important. L'objectiu del Halloween, per exemple, consistia en espantar els mals esperits, que antigament es creia que arribaven a la terra aquell dia.

En la meva opinió, no crec que existeixin pas els esperits, així que la celebració d'aquestes festes a l'antiguitat em sembla una ximpleria, però a la gent d'aquell temps no, ja que eren molt supersticiosos i tenien moltes creences d'aquest tipus. Dubto de l'existència d'aquesta mena d'esperits ja que, de moment, ningú ho ha pogut demostrar.

Si fos el cas i aquests esperits existissin, tard o d'hora acabaríem per descobrir-ho, ja que, tot i que hi hagi moltes coses que s'escapen a la ciència, aquesta cada dia evoluciona i descobreix moltes coses que ens eren totalment desconegudes.

En definitiva aquestes festes van ser creades per la por de la gent als morts i les seves ànimes, però en els nostres temps no perduren aquestes pors i, per tant, aquestes celebracions es duen a terme per una qüestió de costum i tradició més que de superstició i por cap als morts.

QUIN ENCANT TÉ "HALLOWEEN"? - Microrelat

Veia els nens disfressar-se de monstres i dels seus personatges preferits i continuava sense entendre com podíen celebrar més una tradició que no era vertaderament nostra en comptes de celebrar una tradició tan bonica com la castanyada, i es que tothom celebra el que més li agrada.

Des de sempre havia pensat que celebrar el dia dels morts no era una cosa molt agradable, si t'ho paraves a pensar. Però aquí ningú es parava a pensar. Els nens, omplint-se les butxaques de llaminadures, i els propietaris de les cases sense ous ni paper higiènic als seus portals. Tots estaven contents. O quasi tots.

Sempre hi ha algú a qui no li apassionen les celebracions. Per exemple, el dia dels enamorats, qui no té parella no ho celebra amb tant d'entusiasme com els que si que en tenen. Doncs amb Halloween ve a ser el mateix. Jo preferia estar a casa mirant una pel·lícula a sortir al carrer i demanar llaminadures sense comprendre realment l'encant d'aquesta festa.

QUANTS 31 D'OCTUBRE HAN PASSAT DES DE LLAVORS... - Microrelat

Aquell matí vaig obrir els ulls i el primer que vaig fer va ser mirar per la finestra. Un altre dia més que passava sense parar-me molt a pensar en quines dates erem.

Al ser 31 d'octubre, la meva mare em va oferir castanyes, moniatos i panellets, però com que mai he estat una gran amant d'aquests plats típics de la castanyada, vaig donar-li les gràcies, sense tastar res d'allò que m'oferia, i vaig sortir al carrer.

Era dilluns, però no anava a l'institut; aquell dilluns hi havia festa. Vaig decidir anar a donar una volta pel poble tot admirant les parades de gent torrant castanyes i mentre passava per davant d'aquella gent, vaig recordar d'aquella cançó que ens ensenyen a tots, des de ben petits, sobre la castanyera, i també aquella altra sobre un tal Marrameu, un gat que, segons la cançó, torra castanyes a la vora del foc.

Que bonics eren aquells temps, i quan de temps havia passat des de llavors.

A FALTA DE LLAMINADURES, BONES SÓN LES CRISPETES - Microrelat

He estat buscant i buscant una disfressa per a poder anar amb les amigues a trucar pels portals, i tornar a casa amb una enorme bossa plena de caramels, però no hi ha agut sort. Quin desastre! El dia de Halloween i jo sense poder sortir disfressada al carrer.

Al final he decidit que ja aniré a demanar llaminadures l'any que ve, i he agafat la manta, les patates, les crispetes i he triat una de les meves pel·lícules preferides. Sí, m'he decantat per fer tarda de pel·lícules.

Passades unes hores després d'haver començat amb el meu pla de sessió de pel·lícules, ha sonat el timbre. Qui podrà ser? Amb molta força de voluntat he aconseguit aixecar-me del sofà, desprendre'm de la meva estimada manta i he anat a veure qui estava esperant al portal de casa meva a aquelles hores. M'ha sorprès molt el veure que eren les meves amigues, que havien decidit fer-me una visita ja que no havia pogut anar amb elles a celebrar Halloween.

Què faria jo sense les meves estimades amigues? Sort en tinc d'elles, i encara més sort tinc que estiguin totes tan malament del cap. Són mil vegades millor que una tarda de pel·lícules o qualsevol festa.