Veia els nens disfressar-se de monstres
i dels seus personatges preferits i continuava sense entendre com
podíen celebrar més una tradició que no era vertaderament nostra
en comptes de celebrar una tradició tan bonica com la castanyada, i
es que tothom celebra el que més li agrada.
Des de sempre havia pensat que celebrar
el dia dels morts no era una cosa molt agradable, si t'ho
paraves a pensar. Però aquí ningú es parava a pensar. Els nens,
omplint-se les butxaques de llaminadures, i els propietaris de les
cases sense ous ni paper higiènic als seus portals. Tots estaven
contents. O quasi tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario