Aquell matí vaig obrir els ulls i el
primer que vaig fer va ser mirar per la finestra. Un altre dia més
que passava sense parar-me molt a pensar en quines dates erem.
Al ser 31 d'octubre, la meva mare em va
oferir castanyes, moniatos i panellets, però com que mai he estat
una gran amant d'aquests plats típics de la castanyada, vaig
donar-li les gràcies, sense tastar res d'allò que m'oferia, i vaig
sortir al carrer.
Era dilluns, però no anava a
l'institut; aquell dilluns hi havia festa. Vaig decidir anar a donar
una volta pel poble tot admirant les parades de gent torrant
castanyes i mentre passava per davant d'aquella gent, vaig recordar
d'aquella cançó que ens ensenyen a tots, des de ben petits, sobre
la castanyera, i també aquella altra sobre un tal Marrameu, un gat
que, segons la cançó, torra castanyes a la vora del foc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario