viernes, 4 de diciembre de 2015

Amb els ulls verds


Com tots molt bé sabem avui dia el whatsapp s'usa per quasi tot. Aquesta aplicació és una eina de treball molt útil, però el problema comença quan els usuaris ens creem una dependència sobre aquesta aplicació. Ens podem adonar fins a quin punt les nostres vides depenen d'aquesta aplicació només anant pel carrer i observant la de gent que està amb el mòbil, o pensar en el nombre de vegades que nosaltres mateixos fem servir-la, o bé intentar imaginar-nos què faríem tot un dia sense aquesta aplicació.

Per aquest problema o addicció, podríem plantejar tres possibles solucions. La primera seria consultar el mòbil el menys possible; només usar-lo en cas d'emergència o de dubte sobre alguna cosa important com ara un treball. La segona possible solució seria deixar el mòbil en silenci i fer altres coses com ara llegir un llibre, fer els deures o mirar una pel·lícula. Per acabar, la tercera solució podria consistir a establir un horari d'ús diari d'aquesta aplicació.


En conclusió hauríem de posar en pràctica alguna de les solucions plantejades anteriorment, ja que dependre del whatsapp no és gens bo i ens limita a vegades a l'hora de socialitzar o s'interposa en les nostres tasques obligatòries.


viernes, 6 de noviembre de 2015

La Castanyada i el Halloween: la perfecta protecció per als supersticiosos.


Halloween i la Castanyada sempre han estat festes que originàriament servien per a recordar i homenatjar als difunts. Amb el pas del temps s'ha anat oblidant el principal objectiu d'aquestes festes, i avui dia les celebrem simplement per costum.


Crec que aquestes festes es van crear arran d'una por desmesurada cap els esperits dels morts. Per aquesta raó, els vius van decidir recordar als morts i celebrar un dia on se'ls hi atribuís un paper important. L'objectiu del Halloween, per exemple, consistia en espantar els mals esperits, que antigament es creia que arribaven a la terra aquell dia.

En la meva opinió, no crec que existeixin pas els esperits, així que la celebració d'aquestes festes a l'antiguitat em sembla una ximpleria, però a la gent d'aquell temps no, ja que eren molt supersticiosos i tenien moltes creences d'aquest tipus. Dubto de l'existència d'aquesta mena d'esperits ja que, de moment, ningú ho ha pogut demostrar.

Si fos el cas i aquests esperits existissin, tard o d'hora acabaríem per descobrir-ho, ja que, tot i que hi hagi moltes coses que s'escapen a la ciència, aquesta cada dia evoluciona i descobreix moltes coses que ens eren totalment desconegudes.

En definitiva aquestes festes van ser creades per la por de la gent als morts i les seves ànimes, però en els nostres temps no perduren aquestes pors i, per tant, aquestes celebracions es duen a terme per una qüestió de costum i tradició més que de superstició i por cap als morts.



viernes, 30 de octubre de 2015

QUIN ENCANT TÉ "HALLOWEEN"? - Microrelat

Veia els nens disfressar-se de monstres i dels seus personatges preferits i continuava sense entendre com podíen celebrar més una tradició que no era vertaderament nostra en comptes de celebrar una tradició tan bonica com la castanyada, i es que tothom celebra el que més li agrada.

Des de sempre havia pensat que celebrar el dia dels morts no era una cosa molt agradable, si t'ho paraves a pensar. Però aquí ningú es parava a pensar. Els nens, omplint-se les butxaques de llaminadures, i els propietaris de les cases sense ous ni paper higiènic als seus portals. Tots estaven contents. O quasi tots.

Sempre hi ha algú a qui no li apassionen les celebracions. Per exemple, el dia dels enamorats, qui no té parella no ho celebra amb tant d'entusiasme com els que si que en tenen. Doncs amb Halloween ve a ser el mateix. Jo preferia estar a casa mirant una pel·lícula a sortir al carrer i demanar llaminadures sense comprendre realment l'encant d'aquesta festa.


QUANTS 31 D'OCTUBRE HAN PASSAT DES DE LLAVORS... - Microrelat

Aquell matí vaig obrir els ulls i el primer que vaig fer va ser mirar per la finestra. Un altre dia més que passava sense parar-me molt a pensar en quines dates erem.

Al ser 31 d'octubre, la meva mare em va oferir castanyes, moniatos i panellets, però com que mai he estat una gran amant d'aquests plats típics de la castanyada, vaig donar-li les gràcies, sense tastar res d'allò que m'oferia, i vaig sortir al carrer.

Era dilluns, però no anava a l'institut; aquell dilluns hi havia festa. Vaig decidir anar a donar una volta pel poble tot admirant les parades de gent torrant castanyes i mentre passava per davant d'aquella gent, vaig recordar d'aquella cançó que ens ensenyen a tots, des de ben petits, sobre la castanyera, i també aquella altra sobre un tal Marrameu, un gat que, segons la cançó, torra castanyes a la vora del foc.

Que bonics eren aquells temps, i quan de temps havia passat des de llavors.


jueves, 29 de octubre de 2015

A FALTA DE LLAMINADURES, BONES SÓN LES CRISPETES - Microrelat

He estat buscant i buscant una disfressa per a poder anar amb les amigues a trucar pels portals, i tornar a casa amb una enorme bossa plena de caramels, però no hi ha agut sort. Quin desastre! El dia de Halloween i jo sense poder sortir disfressada al carrer.

Al final he decidit que ja aniré a demanar llaminadures l'any que ve, i he agafat la manta, les patates, les crispetes i he triat una de les meves pel·lícules preferides. Sí, m'he decantat per fer tarda de pel·lícules.

Passades unes hores després d'haver començat amb el meu pla de sessió de pel·lícules, ha sonat el timbre. Qui podrà ser? Amb molta força de voluntat he aconseguit aixecar-me del sofà, desprendre'm de la meva estimada manta i he anat a veure qui estava esperant al portal de casa meva a aquelles hores. M'ha sorprès molt el veure que eren les meves amigues, que havien decidit fer-me una visita ja que no havia pogut anar amb elles a celebrar Halloween.

Què faria jo sense les meves estimades amigues? Sort en tinc d'elles, i encara més sort tinc que estiguin totes tan malament del cap. Són mil vegades millor que una tarda de pel·lícules o qualsevol festa.

ENYORANÇA DE TARDOR - Microrelat

Al obrir els ulls vaig veure que feia un bon dia. Era un dia d'aquells en que un es sent amb forces i ganes de fer tot allò que no acostuma a fer, ni tan sols a plantejar-se.

Al sortir al carrer va venir a mi aquell perfum característic que només tenen els panellets. Ja havia arribat l'època dels panellets, i encara no m'ho podia creure. Que ràpid que passa el temps!


Que el temps passa ràpid? Tot just després d'haver pensat això, vaig negar amb una pinzellada de tristor a la mirada; el temps només passa ràpid quan un té tot allò que vol, tot allò que ens omple i ens fa feliços, i a mi, per desgràcia, encara em faltaves tu. 


jueves, 8 de octubre de 2015

El LAPAO, una altra manera d'anomenar l'estimat català.

El LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) és com es denomina el català parlat a la regió d'Aragó. D'altra banda, l'aragonès correspon a l'acrònim LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenques i Prepirinenques).


El LAPAO té 60.000 parlants dels 1,2 milions d'habitants d'Aragó, i hi ha 12.000 parlants de l'aragonès, és a dir, del LAPAPYP.

Aquest canvi de noms de les llengües parlades a Aragó són degudes a causa d'un conflicte que tenia lloc des de fa temps a la regió. Els havitants de la Franja de Ponent protestaven perquè volien que es reconegués el català com a llengüa oficial, i al final van aconseguir el seu propòsit amb el nom de LAPAO. Aquest canvi de nom de les llengües catalana i aragonesa va marcar el reconeixement d'aquests idiomes i dialectes parlats a Aragó


En conclusió, tot i que a Aragó es denomini LAPAO, el català sempre serà català i tindrà els seus dialectes arreu de la península ibèrica.



martes, 29 de septiembre de 2015

Carmen Balcells; la gran "mare" dels escriptors.



Carmen Balcells (9 d'agost del 1930 - 20 de setembre de 2015) va ser una agent literària, que es va convertir en una figura indispensable pel món editorial i va ser una gran impulsora de la literatura, tant espanyola com catalana.

La seva influència en la literatura destaca per donar suport a molts autors poc coneguts però als quals ella va detectar un gran potencial. Aquest suport anava des de la prestació de diners a escriptors que no podien dedicar-se de ple a les seves obres per manca de recursos, fins al suport emocional (fet que li dóna el títol de "Celestina"), que anava des de la unió de parelles fins a la ruptura de matrimonis.

La seva agència literària va aconseguir canviar la situació d'inferioritat dels escriptors en el mercat editorial, i per tant va defensar els interessos dels escriptors, els quals la majoria no podien dedicar-se completament a escriure ja que els seus béns materials eren escassos.

Gràcies a Carmen Balcells, avui dia coneixem molt bons autors, de novel·les tant catalanes com espanyoles, que haguessin passat desapercebuts si no hagués estat per la influència i esperit de lluita d'aquesta gran agent literària.