QUIN ENCANT TÉ "HALLOWEEN"? - Microrelat

Veia els nens disfressar-se de monstres i dels seus personatges preferits i continuava sense entendre com podíen celebrar més una tradició que no era vertaderament nostra en comptes de celebrar una tradició tan bonica com la castanyada, i es que tothom celebra el que més li agrada.

Des de sempre havia pensat que celebrar el dia dels morts no era una cosa molt agradable, si t'ho paraves a pensar. Però aquí ningú es parava a pensar. Els nens, omplint-se les butxaques de llaminadures, i els propietaris de les cases sense ous ni paper higiènic als seus portals. Tots estaven contents. O quasi tots.

Sempre hi ha algú a qui no li apassionen les celebracions. Per exemple, el dia dels enamorats, qui no té parella no ho celebra amb tant d'entusiasme com els que si que en tenen. Doncs amb Halloween ve a ser el mateix. Jo preferia estar a casa mirant una pel·lícula a sortir al carrer i demanar llaminadures sense comprendre realment l'encant d'aquesta festa.

QUANTS 31 D'OCTUBRE HAN PASSAT DES DE LLAVORS... - Microrelat

Aquell matí vaig obrir els ulls i el primer que vaig fer va ser mirar per la finestra. Un altre dia més que passava sense parar-me molt a pensar en quines dates erem.

Al ser 31 d'octubre, la meva mare em va oferir castanyes, moniatos i panellets, però com que mai he estat una gran amant d'aquests plats típics de la castanyada, vaig donar-li les gràcies, sense tastar res d'allò que m'oferia, i vaig sortir al carrer.

Era dilluns, però no anava a l'institut; aquell dilluns hi havia festa. Vaig decidir anar a donar una volta pel poble tot admirant les parades de gent torrant castanyes i mentre passava per davant d'aquella gent, vaig recordar d'aquella cançó que ens ensenyen a tots, des de ben petits, sobre la castanyera, i també aquella altra sobre un tal Marrameu, un gat que, segons la cançó, torra castanyes a la vora del foc.

Que bonics eren aquells temps, i quan de temps havia passat des de llavors.

A FALTA DE LLAMINADURES, BONES SÓN LES CRISPETES - Microrelat

He estat buscant i buscant una disfressa per a poder anar amb les amigues a trucar pels portals, i tornar a casa amb una enorme bossa plena de caramels, però no hi ha agut sort. Quin desastre! El dia de Halloween i jo sense poder sortir disfressada al carrer.

Al final he decidit que ja aniré a demanar llaminadures l'any que ve, i he agafat la manta, les patates, les crispetes i he triat una de les meves pel·lícules preferides. Sí, m'he decantat per fer tarda de pel·lícules.

Passades unes hores després d'haver començat amb el meu pla de sessió de pel·lícules, ha sonat el timbre. Qui podrà ser? Amb molta força de voluntat he aconseguit aixecar-me del sofà, desprendre'm de la meva estimada manta i he anat a veure qui estava esperant al portal de casa meva a aquelles hores. M'ha sorprès molt el veure que eren les meves amigues, que havien decidit fer-me una visita ja que no havia pogut anar amb elles a celebrar Halloween.

Què faria jo sense les meves estimades amigues? Sort en tinc d'elles, i encara més sort tinc que estiguin totes tan malament del cap. Són mil vegades millor que una tarda de pel·lícules o qualsevol festa.

ENYORANÇA DE TARDOR - Microrelat

Al obrir els ulls vaig veure que feia un bon dia. Era un dia d'aquells en que un es sent amb forces i ganes de fer tot allò que no acostuma a fer, ni tan sols a plantejar-se.

Al sortir al carrer va venir a mi aquell perfum característic que només tenen els panellets. Ja havia arribat l'època dels panellets, i encara no m'ho podia creure. Que ràpid que passa el temps!

Que el temps passa ràpid? Tot just després d'haver pensat això, vaig negar amb una pinzellada de tristor a la mirada; el temps només passa ràpid quan un té tot allò que vol, tot allò que ens omple i ens fa feliços, i a mi, per desgràcia, encara em faltaves tu. 

L'extensió i el nombre de parlants del nostre estimat català

El LAPAO, una altra manera d'anomenar l'estimat català.

El LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) és com es denomina el català parlat a la regió d'Aragó. D'altra banda, l'aragonès correspon a l'acrònim LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenques i Prepirinenques).

El LAPAO té 60.000 parlants dels 1,2 milions d'habitants d'Aragó, i hi ha 12.000 parlants de l'aragonès, és a dir, del LAPAPYP.

Aquest canvi de noms de les llengües parlades a Aragó són degudes a causa d'un conflicte que tenia lloc des de fa temps a la regió. Els havitants de la Franja de Ponent protestaven perquè volien que es reconegués el català com a llengüa oficial, i al final van aconseguir el seu propòsit amb el nom de LAPAO. Aquest canvi de nom de les llengües catalana i aragonesa va marcar el reconeixement d'aquests idiomes i dialectes parlats a Aragó

En conclusió, tot i que a Aragó es denomini LAPAO, el català sempre serà català i tindrà els seus dialectes arreu de la península ibèrica.